Santiago Carrillo, "Memòries"

Aquesta 3a edició revisada, ampliada i publicada per Planeta el juliol de 2006 i de 849 planes recull la visió personal d’un dels personatges més reconeguts de la nostra història. No absent de certes polèmiques sobre les seves actuacions (alimentades per republicans i gent de dretes) que posen de manifest fins on poden ser veritat o no les memòries d’una persona de tant llarga vida, situa la seva trajectòria política des de molt temprana edat fins a l'actualitat.
Com a llibre m’ha agradat molt (no sé si les 849 planes estan justificades per l’edat). El que sí que he notat és que a mesura que ens acostem als anys 1980 la seva memòria deixa de ser tan explícita i fa de passada la nostra història més recent o qüestions que, de ben segur, van tenir un impacte personal important, com la seva expulsió del PCE. Ell sabrà per què.
En sí és un llibre agradable on s’expliquen coses, des del seu punt de vista, interessants. Ara bé, si fem una mica de memòria podem recordar l’obra d’Enrique Lister (no gaire ben tractat al llibre de memòries de Carrillo), ex coronel de l’exèrcit republicà i membre del PCE fins 1970, on explica com Carrillo va destruir el PCE.
També han sorgit altres veus crítiques, com la filla d’un membre destacat del PCE, que als seus 68 anys (Catalina Abad Tendero –Katia-) que denuncia com Carrillo va proposar la detenció i posterior mort de companys del partit i que no apareix ni el nom a les seves memòries (encara que aquest informe també assenyala a Líster com a un dels inductors). També és cert que està el cas de Paracuellos (en aquest cas mai no demostrat), però que ha estat una denúncia insistentment utilitzada per l’extrema dreta del país i com no (em diuen) per la COPE.
També s’han aixecat veus des del bàndol republicà que l’acusen de trencar la memòria història construint una veritat a mida pròpia que serveixi per a justificar la reconciliació entre els feixistes i els republicans, que ara es presentada com a una estratègia cabal i de seny, que també serveix pel seu posterior acostament al PSOE.
En tot cas és un llibre interessant i amè que recomano llegir.

Noam Chomsky, "Perspectives sobre el poder"

Aquest llibre recull un bon grapat de l’argumentari polític i ideològic de Chomsky. És un llibre una mica antic, de 2001, però està molt bé. La part més difícil del llibre és, com sempre, la que tracta sobre lingüística, però haig de dir que ha estat molt interessant i profitosa. Les altres parts del llibre són, en alguns casos, excepcionalment premonitòries i amb una clarividència espectacular, fins i tot pel que fa a la política d’”ajudes” econòmiques en què vivim en l’actualitat.
Ja coneixia conceptes que determinaven els procediments dels estats i se m’ha acudit pensar que li ha faltat remarcar el paper del que podrien ser els “estats mainadera” . La descripció que es fa del món polític i econòmic és demoledora, com a exemple la definició d’”amor dur”, que és l’amor per a la gent més rica i privilegiada, però dur per la resta, representa una clara descripció de la dita que diu: "allò que és meu és meu i el dels altres també".

L'afirmació de que el deure de tota persona decent, i encara més si ets un intel·lectual, és dir sempre la veritat no és un mer plantejament ingenu i demagog, sinó que és una condició necessària per fer visibles les injustícies i poder combatre-les per aconseguir arribar a una vertadera democràcia.
És, com sempre, un llibre que convida a la reflexió, i com que en temps de crisi, si no hi aneu a la biblioteca, és important el preu, aquest no és un llibre car. El trobareu a l'editorial El Roure, col·lecció Apertura. És una edició catalana en castellà publicada a Esplugues de Llobregat.

Richard L. Williams, "Qué tal lo hago). Els secrets dels feedback".

Alienta Editorial va publicar l’any 2007 un llibre del tot interessant per a entendre i millorar una bona part de les relacions interpersonals. És un llibre senzill i molt útil, dirigit a aquells i aquelles que tenen interès pel treball en equip, i als qui dirigeixen un grup de persones i volen comunicar-se activament amb elles. La contraportada del llibre diu que “a través del feedback es descobrirà com promoure la iniciativa, la responsabilitat, la lleialtat i la confiança”. Haig de dir que és un llibre que he treball activament i l’experiència em diu que només funciona si hi ha bon rotllo i ganes millorar. És però, un bon llibre per a exercitar la imaginació i intentar aconseguir millorar el feedback i treballar en equip.

No he trobat l'edició en català. El més provable és que encara no estigui traduït.

Naom Chomsky. "Dues hores de lucidesa. Converses amb Denis Robert i Weronika Zarachowicz.

Aquest és un llibre una mica vell (del 2001 en edició francesa). Recull tot un seguit de converses, algunes d'elles plenes d'intuició i d'incidis del que havia de venir. Parla dels sistemes polítics, d'economia, del paper dels mitjans de comunicació, del paper dels intel·lectuals, el poder, etc.

El llibre, en realitat, se m'ha quedat curt. A vegades perquè les preguntes les hagués formulat d'una altra manera, fins i tot hagués insistit en alguna d'elles, i a vegades perquè les contestes també m'han semblat massa curtes. Suposo que és molt difícil transcriure en un llibre tota una conversa. En tot cas és un plaer llegir-lo.

El trobareu a "Llibres a l'abast", d'edicions 62, en el seu número 383. Està traduït al català per Anna Casassas i té 139 fulles amb lletra de bona lectura.

Pietro Grossi, "Tir d'obertura"

Ha estat un descobriment molt agradable llegir a aquest jove autor italià nascut a Florència l’any 1978. Utilitza una narració precisa i ordenada, plena de subtilitats, a vegades ratlla un cert nihilisme que barreja entre un sentiment tràgic i un polsim d’ironia molt fina que fa tot plegat que el llibre acabi amb una jugada mestre, pròpia dels qui han de tenir un gran futur en la literatura actual. Aquesta primera novel·la, que s’acaba de publicar tot just aquest setembre és de molt agradable lectura i a més a més barreja moments molt existencialistes amb d’altres de molt romàntics i fins i tot dramàtics, que a més d’un i d’una, segur que farà plorar. Ànims doncs. El llibre encara no té una traducció al català i està publicat per El Aleph Editores, del grup Editorial 62, esperem que la tradueixin aviat.

Julio Llamazares, "El río del olvido"

El riu Curueño, que neix a la Vega de Coruñón, una mica més amunt de Redipuertas, s’obre pas des d’un pont romà de la calçada de Vegarada, d’on baixa, segons descriu Julio Llamazares, aquest “riu de l’oblit”.
La lectura d’aquest és entretinguda. La veritat és que no és el millor llibre de Llamazares, però com que conec una mica la zona em va fer gràcia veure com es descriu el paisatge i la gent de la comarca. És, en aquest sentit, una mica romàntic. Fins i tot quasi es poden sentir les olors dels pobles i dels seus habitants.
Ell llibre en qüestió és una aportació al món rural, tant abandonat a tot arreu, i en aquest sentit es pot convertir en un cert reclam de la consciència del patrimoni que tenim i que inconscientment anem oblidant. El paisatge que descriu Llamazares és d’una excepcional bellesa, ho puc confirmar. Si mai teniu la oportunitat de fer una excursió per aquesta zona lleonesa hi trobareu “casones”, ponts romans i medievals, part d’una calçada romana, encara transitable, molins, esglésies de totes les edats i tamanys i fins i tot un museu: el paleontològic de Llamazares. Un llibre que convida a les vacances ... Per cert, si voleu llegir les primeres 30 pàgines les hi trobareu en aquesta adreça: www.puntodelectura.com/upload/primeraspaginas/978-84-663-2020-7.pdf. Amb això no vull dir que no llegiu el llibre!.

Antonio Gamoneda, "Cecilia"

Quan he acabat de llegir aquest llibre de poemes m’ha vingut un dubte al cap: què dir d’ell?. Després d’uns moments de reflexió, no gaire extensos, he decidit no escriure gaire, millor dit: gens. Ni el per què del llibre, ni d’on ve ... res. Només una cosa: es pot llegir i veure com una rosella, però compte, que si la toquem massa ja ho sabeu, queda mústia i si la deixem massa temps sense mirar queda esmorteïda i pansida.