José Saramago, "Caín"

Cain, el nom que ningú no posaria al seu fill. Què puc dir que no s’hagi dit? He enrederit la lectura de “Cain” de manera conscient i intencionada. He volgut deixar que passi el temps  per poder-lo degustar amb la fredor del qui sap què va a buscar. I què he trobat?, un relat magnífic, encantador, difícil, per les característiques del personatge, que per cert m’ha semblat amb un cert toc nietzscheà. La única cosa que no m’ha agradat ha estat la darrera línea de la novel·la. Comprenc que era difícil d’acabar, però home, no així.

Stuart Mill, "Sobre la llibertat"

Mill és considerat un dels pares del liberalisme. No és que darrerament hagi tingut un atac noucentista, però em va cridar l’atenció que fos una de les lectures que es proposen a segon de batxillerat.

La veritat és que no ho entenc gaire, perquè hi ha molts autors susceptibles de ser llegits, i em vaig decidir a obrir-lo. La sorpresa va ser descomunal. La introducció el presenta d’una forma manifestament positiva, en el sentit de visualitzar-lo com una doctrina meravellosa, oportuna i molt humanista. Una visió molt dirigista i no del tot encertada, sobretot pensant en el col·lectiu al qual va adreçat. La introducció l’he trobar massa partidista, poc objectiva i molt perversa. El text del llibre, tot i el desfasament de l’època actual, no se li pot demanar gaire més. És un text senzill, de fàcil comprensió, que peca, sovint, d’una falsa moralitat. Ingenu, si voleu. Avorrit.

Una altra cosa ha estat l’edició. “L·L” m’ha agradat. És una edició senzilla però amb aparença de ser quelcom més que un llibre de butxaca. Està ben cuidat i és agradable. Amb alguna errada tipogràfica (vull pensar).

No el recomanaria per a adolescents o postadolescent sense criteri, perquè li vendran gat per llebre.

Paul Auster, "El libro de las ilusiones"

És una llàstima que un llibre que comença tan bé, acabi d'una manera tan pobre. No vull deslluir la novel·la. Considero que és una obra formidable. Bé, formidable fins les darreres quaranta pàgines (més o menys). Està molt ben construïda, molt ben escrita, però sembla que se li acabi el tema i de cop passa a l'avorriment i allò previsible. Amb tot, haig de dir que m¡ha agradat. Si voleu un petit consell: hi ha una edició de butxaca molt econòmica (menys de 10 euros). En el temps que vivim, segons què no justifica una despesa exagerada per un llibre.

Erri De Luca, "Los peces no cierran los ojos"

Erri De Luca té una forma d’escriure singular. A vegades a contratemps. 

Et vas acostumant al seu ritme amb cada pàgina i al final descobreixes que és un encant. Insinua, medita.

El relat quasi arriba a posseir-te. Potser soni a una exageració, però  és un llibre curiós, quasi màgic. 

La història està molt ben desenvolupada i els personatges són del tot entranyables. 

Roberto Bolaño, "Estrella distante"

Aquesta petit relat, d’unes cent cinquanta planes, és del tot intrigant. Amb una narració precisa i subtil, en primera persona, que li dóna una credibilitat molt forta i t’obliga a estar atent en tot moment. No et pots despistar ni abaixar la guàrdia. A vegades sembla que el relat és inconnex i que perd el fil, però només és un joc de Bolaño. Com sempre, una autor que deixa petjada. 

El mal està present en cadascuna de les pàgines del llibre. A vegades anònim, a vegades incipient i d'altres reconegut amb noms i cognoms.

Molt interessant, tot i no ser el millor llibre de Bolaño.

Arto Paasilinna, “Delicioso suicidio en grupo"

Paasalinna té una particular forma d’entendre el món i una redacció inspirada i lúcida. Aquesta novel·la té moments d’inqüestionable valor literari i humà, i també alguns “pegots” que no es corresponen amb el valor global de l’obra.

El relat és intens, irònic i convida a la reflexió. La seva lectura és amable, gens desagradable i molt divertida. Per a mi, des de “L’Any de la llebre”, ha estat un descobriment al que penso seguir llegint (n’ha publicat una trentena de llibres).

Com que no m’agrada relatar els arguments dels llibres, us convido, com sempre, a que el disfruteu.

Susana Tamaro, "Para siempre"

M’ha agradat. Una novel·la equilibrada. Trist, en ocasions. Però ben construïda. Amb detalls magnífics i oblits inexplicables, però com en tota bona redacció, crec que perdonables amb escreix.

Convida a una lectura pausada, reflexiva  i profunda. No hi ha desequilibris ni continuïtats avorrides. Us ho passareu bé llegint-la.